I Presentació

Alguns valencians col·laboradors habituals (i històrics) en Softcalà (SC) hem decidit fer localitzacions de programari en la varietat valenciana del català per oferir-les en el Rebost de Softvalencià i de Softcatalà. Pensem que disposar d'una versió valenciana d'alguns programes ajudarà a incrementar l'ús de la nostra llengua, com a mínim en terres valencianes. Pretenem aprofundir en allò que s'estableix en l'apartat «Qui som» de SC (www) com a missió de SC: fomentar la presència i ús del català en les noves tecnologies. En el mateix apartat s'explicita, com a valor de SC, el següent:

«Unitat de la llengua catalana. La nostra tasca va adreçada a tot l'àmbit lingüístic i usem la variant estàndard general de la llengua catalana. Aquesta variant és la determinada per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), la màxima autoritat acadèmica, científica i legal reconeguda per al conjunt dels Països Catalans. Tanmateix, això no exclou la utilització de formes igualment reconegudes com a estàndard per l'IEC, però d'àmbit restringit, com poden ser totes aquelles formes recollides a les popularment conegudes com a Normes de Castelló». (La negreta és nostra)

La possibilitat de fer una versió valenciana (normativa) de la localització d'alguns programes del Rebost entra, doncs, dins dels valors propis de SC. Com a valencians, som conscients, però, que cal definir què entenem per «totes aquelles formes recollides a les popularment conegudes com a Normes de Castelló» i pretenem establir els criteris lingüístics bàsics de les versions valencianes.

Amb este document no volem ser exhaustius, i molt menys pontificar sobre quines opcions són les bones. L'objectiu és oferir els diferents criteris que a hores d'ara són vius en la societat valenciana (uns de més seguits, uns altres no tant, però tots vàlids i argumentats, hereus de les Normes de Castelló). En alguns aspectes proposem una solució com a preferible; en uns altres, deixem que siga el mateix traductor qui en traga les conclusions i opte per aquella en què se sent més còmode; hi ha casos, però, que són tan comunament acceptats (com els possessius, per exemple) que indiquem que cal optar per la solució proposada.

Òbviament, no es tracta d'una gramàtica completa, sinó més aïna d'una relació de les particularitats del valencià, perquè partim de la premissa que el traductor coneix l'estàndard de la llengua meta de les seues localitzacions; a més, pressuposem que els usuaris tindran present la Guia d'estil de SC (www) i el Recull de termes (www).

Tenint en compte això, hem elaborat la següent proposta lingüística a partir de l'anàlisi d'obres recents, valencianes, representatives dels diferents criteris en voga i acceptades (majoritàriament) per la societat valenciana que viu en valencià.

II Documents de base i consultes

Documents de base

Abelard Saragossà, Gramàtica valenciana raonada i popular, Tabarca, València, 2005 (citat com GVRP).

Criteris lingüístics per als usos institucionals de les universitats valencianes, serveis lingüístics de les universitats valencianes, Alacant, 2005 (citat com CLUV).
http://www.ua.es/spv/assessorament/criteris.pdf

Diccionari de la llengua catalana, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 2007 (citat com DIEC).
http://dlc.iec.cat/

Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua, València, 2006 (citat com DOPV).
http://www.avl.gva.es/lletres.asp

Gramàtica normativa valenciana, Acadèmia Valenciana de la Llengua, València, 2006 (citat com GNV).
http://www.avl.gva.es/PDF/GNV.pdf

Guia d'estil de Softcatalà.
http://www.softcatala.org/guiaestil.html

Guia d'usos lingüístics (I), Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Alacant, 2002 (citat com GUL).
http://www.ua.es/institutos/inst.filovalen/Guiausos.pdf

Guia per a editar pàgines web en valencià, Secretariat de Promoció del Valencià de la Universitat d'Alacant, Alacant, 2005 (citat com GWV).
http://www.ua.es/spv/assessorament/guiaweb.pdf

Recull de termes de Softcalà.
http://www.softcatala.org/recull.html

Resolució 12/2002, de 31 de maig, de la Presidència de la AVL, per la qual es publica l'acord de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, adoptat en la reunió plenària de 20 de maig del 2002 (citat com AVL02).
https://www.docv.gva.es/portal/portal/2002/06/24/pdf/doc/2002_6019.pdf

Consultes

Pàgina26
http://www.pagina26.com

Valencianisme.com
www.valencianisme.com

Vilaweb.com
www.vilaweb.com

III Descripció lingüística

1. Ortografia

1.1 Variants vocàliques

1.1.1 Alternança a/e

Tant l'AVL (AVL02, apartat 1.1) com CLUV (p. 27) proposen un seguit de mots que s'escriuen amb a. Ací trobareu una selecció elaborada a partir de les propostes (no sempre coincidents) de les obres esmentades:

1.1.2 Alternança e/a, i, o

Tant l'AVL (AVL02, apartat 1.2) com CLUV (p. 27), proposen una sèrie de paraules que s'escriuen amb e. N'hi proposen moltes altres, però ací indiquem les més consolidades:

1.2 Accentuació

L'obertura en la pronúncia de la e en determinades síl·labes agudes acabades en -e, -es i -en determina dos grans sistemes d'accentuació: un de més general (e oberta: anglès, interès, etc.) i una altre de més valencià (e tancada: anglés, interés, etc.). L'AVL segueix sistemàticament l'accentuació valenciana, encara que la GNV (p. 49 del pdf) considera admissible l'escriptura amb l'accent greu. La GUL recomana el sistema general en textos que s’adrecen al conjunt del domini lingüístic, però no en els escolars (p. 37 del pdf), i al llarg del document també segueix l'accentuació valenciana.

En CLUV es proposa l'accentuació general (p. 19), però no s'ha de perdre de vista la finalitat del text (usos institucionals); de fet, tots els nivells en l'ensenyament del valencià (primària, secundària i els mateixos cursos de formació dels serveis lingüístics universitaris donen prioritat a l'accentuació valenciana). (Nota 1)

Proposta: optar pel sistema d'accentuació que reflecteix la fonètica valenciana; és a dir, que portarien accent tancat els grups de mots següents:

.Els mots amb la terminació -es tònica de gentilicis, participis i adjectius:
anglés, francés, permés, compromés, cortés

.Els numerals ordinals acabats en -e tònica: (Nota 2) (Vés a ordinals)
desé, onzé...

.Els substantius i gentilicis que acaben en -e tònica:
café, comité, mercé, eslové...

.La terminació -en tònica de la tercera persona del plural del present d'indicatiu dels verbs de la segona conjugació:
aprén, comprén, depén...

.Els infinitius acabats en -éixer i -éncer.
conéixer, meréixer, véncer, convéncer...

.La segona i tercera persona del plural dels imperfets d'indicatiu amb accent en el radical:
féiem, déiem, féieu, déieu...

1.3 Alternança entre formes amb tl i amb tll

Les formes motle, espatla, respatler, vetlar (però bitllet, rotllo, butlletí, ratlla i derivats) són les comunament acceptades pel valencians, com indica CLUV (p. 21), i, per tant, les que caldria adoptar en les localitzacions de programari en valencià.

2. Morfologia nominal

2.1 Plurals en -s/-ns

Segons GUL (p. 67), les dues formes són acceptables, però posa en primer terme les formes en -s. L'AVL (AVL02, apartat 2.2) proposa les formes en -ns. CLUV (p. 19-21) proposa les formes en -s.

Proposta: optar per les formes en -s (molt més consolidades); en tot cas, s'hi poden emprar els plurals hòmens i jóvens, molt més generals en valencià, com recomana la la GNV (p. 102 del pdf).

2.2 Plurals de mots acabats en -sc, -st, -xt i -ig

L'AVl (AVL02, apartat 2.1) proposa boscs, discs, etc.; en canvi, la GNV (p. 104 i 105 del pdf) no indica cap preferència, tot i que en l'ús opta pels plurals en -s. GUL (p. 68 ) proposa la forma en -os (excepte test/tests - ‘prova’- i puig/puigs), de la mateixa manera que CLUV (p. 24), que hi afig raigs (X, gamma...).

Proposta: optar per la solució de l'IIFV i els serv. lingüístics: discos, gustos, rojos, textos, etc., majoritària entre els valencians.

2.3 Possessius

Cal optar per les formes consolidades dels femenins dels possessius.

2.4 Demostratius

Tant GUL (p. 120), com CLUV (p. 26) proposen les formes reforçades (aquest, aqueix, aquell) enfront de les formes simples (este, eixe, aquell), que limiten a usos orals i no formals. L'AVL (AVL02, apartat 2.3) les posa al mateix nivell, però proposa l'ús de les simples en els primers estadis educatius, i el de les reforçades, en els següents. La GNV (p. 132 del pdf) determina que tant les formes simples com les reforçades són pròpies del valencià, i són acceptables en tots els registres i usos.

Tenint en compte que el sistema realment es materialitza com a binari (aquest/aquell) i que la forma intermèdia és viva (pràcticament) només en valencià, hi ha molts valencians que plantegen el sistema ternari amb la forma intermèdia valenciana (aquest/eixe/aquell), com hem pogut constatar en la lectura de contribucions a Valencianisme.com (www) i de notícies en Vilaweb.com (www) o d'obres d'Enric Sòria, per esmentar un escriptor reconegut.

Convé llegir amb atenció la proposta raonada i popular d'Abelard Saragossà (GVRP, p. 109-110): «Naturalment, també són geuïnes (i normatives) les formes simples, les quals no són solament les del valencià col·loquial, sinó també unes formes molt antigues (medievals també) que, fins al segle XX, s'han usat constantment en la llengua culta de tot el domini lingüístic. Per tant, podem dir que els valencians també podem usar les formes simples en qualsevol registre lingüístic». (En negreta en l'original)

Podem afegir que, a més, són les formes que usem majoritàriament els valencians (si més no en l'oralitat, i cada vegada més per escrit), les que empra el 90% del que es publica actualment en el DOCV i les que usa Canal 9.

Podem constatar que els demostratius simples tenen cada vegada més presència en Internet (consultat el 31-3-09 amb Google):

Convé analitzar els resultats amb deteniment, encara que l'estadística, en este cas, no és un criteri d'autoritat. D'entrada, en Vilaweb els articles en català oriental abunden; per això, la majoria de la forma aquest és indiscutible. En segon terme, podem observar que en el portal valencià l'ús de este supera l'ús de aquest.

Proposta: usar els demostratius sense reforçament (este/eixe/aquell) en les localitzacions de programari en valencià.

2.5 Numerals

2.5.1. Cardinals

Les formes dels cardinals que hem aprés en el sistema d'ensenyament (vuit, disset, divuit, dinou, vuitanta) són les que recomanen GUL (p. 123) i CLUV (p. 27). L'AVL (GNV, p. 143 i 144 del pdf) usa les formes pròpies valencianes (dos -també per al femení-, huit, dèsset, díhuit, dènou, huitanta) i les posa al mateix nivell que les generals.

Proposta: usar les formes pròpies valencianes com a preferents.

Pel que fa a la forma d'escriure els ordinals, els valencians podem trobar actualment tres sistemes vius: un de morfològic i dos d'ortogràfics. Quant als ortogràfics, trobem el sistema general (primer, segon, tercer, quart, numeral+è...) i el mateix, però amb l'accentuació valenciana (veg. apartat 1.2). La forma morfològica valenciana presenta els ordinals de base llatina següents: quint, sext, sèptim i octau. GUL (p. 124) proposa les formes en -é; CLUV no en parla, però, tenint en compte la proposta d'accentuacó que planteja, podem deduir que proposa les formes en -è. L'AVL (GNV, p. 145 i 146 del pdf) considera que tant les formes cultes (quint, sext, etc.) com les patrimonials (cinqué, sisé, etc.) són acceptables, i utilitza sistemàticament les primeres.

Proposta: optar per la forma general amb accent tancat (cinqué, sisé, etc.).

2.6. Adverbis i preposicions de lloc

2.6.1 Ací

De manera paral·lela als demostratius, en els adverbis de lloc hi ha en valencià tres graus de localització díctica. Les formes literàries són: ací, aquí, allí o allà. Per al primer grau, la forma ací s'usa en valencià general. La forma aquí (literària per al segon grau) s'usa com a forma de primer grau en valencià meridional. L'ús que trobem en l'oralitat no estableix una forma específica per al segon grau, de manera que en l'àmbit oral hi ha un sistema binari (ací-aquí / allí-allà).

Convé optar per la forma ací (o aquí) per al primer grau, ja que és la recomanada pels diccionaris i gramàtiques, i per les formes allí o allà per al tercer.

2.6.2 Preposicions i adverbis

La normativa estableix que hi ha determinades preposicions i adverbis que, usats com a preposicions, admeten la possibilitat d'adjuntar o no la preposició de davant de substantiu; normalment en valencià s'hi adjunta esta preposició: davant de, darrere de, dins de, damunt de, davall de.

2.6.3 Damunt, davall

En lloc de les locucions adverbials a sobre, a sota..., en valencià s'usen els adverbis damunt (de), davall (de). Cal optar per estes formes. En el cas de situacions figurades (no físiques), convé usar sota: He esmorzat davall de la figuera, enfront de L'orquestra ha actuat sota la direcció de Lorin Maazel. Evidentment, també podem usar la forma sota en sentit físic (He esmorzat sota la figuera).

2.6.4 Hui, despús-ahir i despús-demà

En lloc de avui, en valencià general s'usa la variant hui, encara que la primera forma està consolidada. Per tant, les dos són vàlides, encara que convindria optar per la forma valenciana.

En lloc de abans d'ahir, demà passat, en valencià s'usen despús-ahir, despús-demà.

2.6.5 Ans, dins...

Alguns adverbis presenten variants valencianes, més o menys esteses segons parlars:

Convé recordar que, a més de les locucions adverbials més aviat, més prompte ('més que, amb preferència a'), els valencians tenim la ben viva i genuïna locució més aïna.

2.6.6 Arrere...

En valencià s'usen exclusivament les variants amb e dels adverbis arrere, darrere, rere, úniques formes reconegudes per la normativa.

2.7 Pronoms febles

2.7.1. Datiu i acusatiu

En la combinació de datiu i acusatiu, en valencià s'usa l'ordre CI + CD: li'l (o li l'), li la (o li l'), li'ls, li les:

2.7.2. El pronom vos

Tradicionalment la normativa ha establit una distribució diferent de les formes us i vos del pronom: vos darrere del verb acabat en consonant o diftong (mirar-vos, mireu-vos) i us en la resta dels casos (us mira, us estima, escriure-us).

La GNV (p. 173 del pdf) estableix l'alternança de les formes us i vos (escriure-us / escriure-vos, us mira / vos mira) o l'adopció de la forma vos en tots els contextos. Tant GUL, CLUV com Saragossà opten (en l'ús d'estes obres) per la forma us, però no ho expliciten de manera teòrica.

Proposta: optar per la forma vos en tots els contextos (mirar-vos, mireu-vos, vos mira, vos estima, escriure-vos).

3. Morfologia verbal

3.1 Primera persona del singular

El valencià presenta vocal e o cap vocal en la 1a. persona del present d'ndicatiu.

En alguns verbs, el valencià usa la [-k], fins i tot literàriament: córrec, cresc, nasc, isc, meresc, òbric, òmplic... Els verbs obrir i omplir es conjuguen també amb [-k]: òbric, òmplic.

En els verbs conéixer i paréixer (i compostos), les formes normatives conec, parec coincideixen amb les usades en valencià, enfront de les analògiques del català central col·loquial: coneixo, pareixo.

La 2a. persona del present d'indicatiu de ser es fa col·loquialment eres, coincidint amb la mateixa persona de l'imperfet d'indicatiu. Convé optar per la forma comuna ets.

El verb morir té, per a la 1a. persona del present d'indicatiu, la forma literària muir.

És recomanable escriure amb i els verbs que han adoptat formes amb i antihiàtica i que en valencià poden aparéixer sense i: caiem, caieu; creiem, creieu; jaiem, jaieu; seiem, seieu; traiem, traieu; veiem o vegem, veieu o vegeu...

3.3.1 Els verbs mixtos (purs i incoatius)

En valencià poden conjugar-se com a purs alguns verbs que en altres variants del català són només (o predominantment) incoatius. Indiquem les formes valencianes del present d'indicatiu i la primera del present de subjuntiu, tenint en compte que la mateixa arrel val per a la segona i tercera del singular i la tercera del plural.

3.3.2 Els verbs incoatius

Els verbs incoatius tenen un increment del radical en les persones 1, 2, 3 i 6 del present d’indicatiu i de subjuntiu. Actualment hi ha dos criteris a l’hora d’escriure este increment: amb la vocal i (-ix-: servixes, servix) i amb la vocal e (-eix-.: serveixes, serveix). En els dos casos la 1a. persona presenta l'increment -isc (servisc).

L'AVL fa ús sistemàtic de les formes amb la vocal i (servix), encara que la GNV (p. 254 i 256 del pdf) reconeix que les formes amb la vocal e són les clàssiques i convergents amb la resta de parlars. Les formes en e són usades per les universitats (CLUV, p. 29) i per Canal 9 (en els subtítols). Les formes en e de la 1a. persona (servesc) no són pràcticament seguides per ningú (GUL, p. 85; GWV p. 18).

Proposta: optar per la forma en i per a la 1a. persona (servisc) i per l'increment en e per a la resta (serveixes, serveix, etc.), molt més convergent amb la resta del domini lingüístic. Cal tindre en compte, però, que el present de subjuntiu generalitza esta i a totes les persones.

3.4 Alternança de les formes de l'imperfet de subjuntiu (-ara -era, -ira / -es, -is)

En valencià general s'usen les formes de l'imperfet de subjuntiu amb r (cantara), mentre que les formes amb -es, -is (perdés) són considerades pròpies de registres molt formals (GUL, p. 78). GWV (p. 19) recomana l'ús de l'imperfet de subjuntiu amb r.

Proposta: optar per les formes en r de l'imperfet de subjuntiu:

1a. conj.: cantara, cantares, cantara, cantàrem, cantàreu, cantaren
2a. conj.: perdera, perderes, perdera, perdérem, perdéreu, perderen
3a. conj.: sentira, sentires, sentira, sentírem, sentíreu, sentiren

3.5 Alternança de les formes del subjuntiu i l'imperatiu: saber i cabre

Els valencians no fem velaritzades les formes del subjuntiu (-àpiga, -àpigues), com indica CLUV (p. 30).

Proposta: optar per les formes següents:

3.6 Participis amb alternança de formes (-it/-ert)

Uns quants verbs de la 3a. conjugació admeten participis regulars (establit) o irregulars (establert). GUL (p. 80) posa les dues formes al mateix nivell, mentre que CLUV (p. 28) opta per les regulars, de la mateixa manera que GWV (p. 19).

Proposta: optar per les formes regulars, que apareixen tot seguit:

3.7 Els participis dels verbs acabats en -ànyer i el verb fènyer (-ngut/-nyut)

Davant de la doble possibilitat de formar el participi (pertangut/pertanyut), CLUV (p. 28) opta per les primeres formes.

Proposta: optar per les formes pertangut, plangut i fengut

3.8 Passat simple

A més del passat perifràstic, en la zona central del territori valencià i en alguna comarca meridional s'usa amb plena vitalitat, en tots els registres, el passat simple: cantí, cantares, cantà, cantàrem, cantàreu, cantaren. Val a dir també que és la forma majoritària literàriament; per tant, convé mantindre'n l'ús i fer-lo conviure amb el perfet perifràstic.

En alguns verbs hi ha variabilitat de formes en algunes o en totes les persones:

3.9 Infinitius amb alternança de formes

CLUV (p. 28) proposa tenir i venir, però cabre, caldre, doldre i valdre

Saragossà defén les formes regulars (GVRP, p. 291):

...i comenta: «quan la forma nova té una extensió reduïda, no s'usa tampoc en la llengua comuna», i posa els exemples de vore (valencià), sabre o sebre (mallorquí) i sapiguer a Catalunya.

Proposta: optar per les formes regulars (tindre, vindre, cabre...) i la forma veure; a més, vore no és coherent amb la forma preveure (una solució *prevore té poques possibilitats de progressar). La GNV (p. 293 del pdf) considera vore com a forma secundària de veure.

L'AVL (AVL02, apartat 3) presenta una exhaustiva llista de lèxic específicament valencià (on apareixen formes com acaçar, afanyar-se, caragol, granera, etc.). Convé recordar unes quantes solucions lèxiques (algunes de les quals són generals i arrelades; per tant, convé mantindre-les).

Cal tindre en compte, també, el lèxic indicat per GWV (p. 25), en alguns casos coincident amb l'AVL.

alçar (Nota 3)
ansa
arrels
colp
cartó
defendre/defensar
desenvolupar
endemà
enguany
eina (Nota 4)
eixir
espill
faena
hui
judici/juí ( el primer és ben arrelat; el segon és ben genuí)
orde (Nota 5)
quasi
perjudici/perjuí (el primer és ben arrelat; el segon és ben genuí)
servei/servici (el primer és ben arrelat; el segon és ben genuí)
verdader
vesprada
xarxa

_________________

Nota 1. Al llarg de l'obra, CLUV proposa solucions més generals davant de formes més valencianes (la distinció que fa és 'convé usar... en lloc de...'); hem d'entendre, però, que no estableix les 'en lloc de...' com a formes no vàlides. (Torna al text)

Nota 2. Davant de la possibilitat de confusió (en alguns tipus de lletra), de l'article (la) i l'abreviatura del numeral (1a), convé optar per la forma abreujada amb punt (una proposta amb tradició i acceptada per tothom). (Torna al text)

Nota 3. Hem de dedicar especial atenció a una subaccepció de alçar en valencià: «v. tr. Posar (una cosa) en el seu lloc, on estiga ben guardada. Alça els llençols en el primer calaix de l'armari.» S'ajusta, per tant, a l'accepció de desar (recordem Foix: «Desa aquests llibres al calaix de baix»). Potser seria convenient plantejar-se usar alça en comptes de guarda. (Torna al text)

Nota 4. És preferible emprar eina amb el sentit de ‘mitjà, instrument per a aconseguir una finalitat', enfront de ferramenta 'instrument generalment de ferro o d’acer'. (Torna al text)

Nota 5. El DOPV (www) fa una remissió entre ordre i orde; és a dir, considera orde la forma principal, i ordre la forma secundària. Tradicionalment, al País Valencià s'havia seguit la distribució d'usos principals i secundaris que presenta el DIEC (www) (on orde cobreix totes les accepcions semàntiques de ordre, però com a forma secundària, i s'usa orde només en el sentit religiós i militar). L'AVL, però, dóna prioritat a orde, la forma tradicional valenciana. (Torna al text)